Problemes modals en sales no rectangulars
L’acústica ondulatòria estudia el comportament a baixa freqüència d’un recinte, caracteritzant els seus modes propis entre d’altres. En una sala rectangular, la seva determinació és molt senzilla mitjançant la fórmula de Rayleigh:
fk,m,n = 172,5 . √((k/Lx)2+(m/Ly)2+(n/Lz)2)
on Lx, Ly i Lz representen la sala en metres, i k,m,n són valors sencers (0, 1, 2, 3, …)
Conèixer el comportament a baixa freqüència d’una sala és de vital importància en espais crítics d’escolta com són les sales de control d’un estudi de gravació. Saber on i com apareixen aquestes ones estacionàries permet dissenyar els materials adequats a cada cas, així com la seva col.locació òptima. De la mateixa forma, un coneixement exhaustiu d’aquest rang freqüencial, permet definir punts òptims d’escolta i la posició del sistema d’escolta.
Quan una de les superfícies de la sala perd el paral.lelisme, les ones estacionàries no desapareixen, simplement es mouen i varien la seva freqüència, amb la qual cosa és més difícil fer prediccions. En aquests casos s’ha de recórrer a eines matemàtiques d’aproximació numèrica, com són les tècniques d’elements finits, que permeten solucionar la integral de Helmholtz de radiació interior i exterior.
A la figura superior es pot veure un exemple de com varia la pressió sonora en una sala rectangular i una no-rectangular, a 63Hz, ambdues amb la mateixa superfície i volum i amb dues fonts de pressió ideals de 0.1Pa.
